diumenge, 13 de gener del 2008

No més temporals...


Ara que ja m'apropo als dos anys en aquesta ciutat, crec que ja puc dir que una de les coses que menys m'agraden de Tarragona és el vent. Ahir va tornar a haver-hi temporal de vent. Tovalloles enredant-se, plantes que cauen, la bufanda se't desenreda i comença a volar com a boja mentre passeges pel carrer, les corrents s'alien en contra teva a l'hora d'enfrontar-te als desnivells dels carrers...
És curiós que totes les vegades que he deixat la meva ciutat sempre m'he trobat en un lloc on el vent era protagonista. M'ha passat aquí, i abans em va passar a Lund. A Skåne no fa tant de fred com a la resta de Suècia, però de tant en tant bufa en vent bastant insofrible, igual que al nord de Dinamarca. Encara me'n recordo d'aquella tarda gèlida a Copenhaguen... I de les vegades que semblava que pedalejava a la meva bicicleta en marxa enrera per la força del vent en contra meva.
Però el vent té una cosa bona. Quan s'atura. I quan al dia següent el dia és net, brillant, perquè no ha quedat ni un núvol. I mentre passeges, et trobes les petites sorpreses que el vent ha anat deixant amagades el dia anterior.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada