divendres, 18 de setembre del 2015

The Catcher in the Rye (J.D. Salinger)


Fa molt, molt de temps, vaig llegir la novel·la més famosa de J.D. Salinger, El Guardián Entre el Centeno, en castellà, com  a treball per l'institut. Recordo que és un llibre que em va impressionar molt, tot i que també molts dels seus temes no els vaig acabar d'entendre. Precisament per això tenia ganes de tornar a agafar aquesta novel·la més crescuda, per poder retrobar-me amb la seva història amb quinze anys més a les espatlles.

L'oportunitat va resultar irresistible quan el passat Nadal me'l van regalar en edició en anglès, cosa que feia temps que desitjava tenir, i malgrat la llarga llista de llibres pendents, de seguida em vaig trobar passant pàgines de The Catcher in the Rye i sense esma de deixar-lo. En pocs dies ja el tenia acabat, amb aquelles bones sensacions que sempre em deixa la prosa de J.D. Salinger, i que sempre m'alegro d'haver pogut redescobrir en la seva llengua original. I és que Salinger té una forma molt peculiar d'escriure, gairebé impossible de descriure en paraules, i trobo que a les traduccions, per molt bones que siguin, se'n perd una part.

Retrobar-te amb Holden Caulfield quan ja fa més d'una dècada que vas passar per aquella adolescència que a ell l'atormenta  et proporciona perspectiva i fins i tot encara més comprensió del seu petit viatge iniciàtic. I és que la tristesa, la desesperació, la desil·lusió que tenyeix la visió d'aquest jove connecta encara més amb tu quan ets capaç també de veure amb perspectiva la teva pròpia adolescència. I tot i que la meva joventut va tenir poc a veure amb la del propi Holden, sí que aquells sentiments que ell exagera són fàcilment identificables en aquest moment del trànsit de la infantesa a la vida adulta.

Per tant, ha estat un plaer poder tornar a recórrer els carrers de Nova York amb la mirada entre depressiva i desesperada d'en Holden, de compartir la seva visió de la literatura, el teatre i la música, de mirar la hipocresia del món i la bellesa de la infantesa i la innocència. A en Holden la mort del seu germà el fa despertar d'aquest món i es troba desubicat, sense ser capaç d'identificar què el fa feliç, més enllà d'algunes petites espurnes. Aquests detalls que, al cap i a la fi, són als que a tots ens ajuden a convertir un dia gris en un dia que podrem recordar amb bones sensacions.Arribar a aprendre-ho i a viure acceptant-ho, però, és un dels reptes que en Holden es nega a superar.

Amb aquesta relectura, em quedo a tan sols un llibre publicat de completar la bibiliografia principal de J.D. Salinger. Tot i que adoro Nine Stories i vaig gaudir molt de Franny and Zooey, és evident que The Catcher in the Rye és la seva novel·la més accessible i una d'aquelles històries que se us quedaran a dins, i us faran mirar amb incredulitat aquells que us confessin que van passar la joventut sense ni creuar-se amb ella. Mai no és tard, però, per corregir-ho. En Holden us seguirà esperant per explicar-vos la seva vida, tot i que sense entrar en detalls que us avorriran. No ho dubteu.

divendres, 11 de setembre del 2015

Favorits del mes d'agost

Després d'aquest parèntesi no anunciat d'estiu, reprenc l'activitat amb una fórmula que he vist a d'altres blogs i que trobo interessant per donar cabuda a d'altres temes que no són tan presents habitualment en aquest espai però que també formen part de la meva vida, malgrat que em faci mandra dedicar-li un post sencer. Es tracta d'un repàs als Favorits de cada mes, en què pretenc donar algunes pinzellades a coses que m'han agradat de les darreres setmanes. L'objectiu és fer-ho a finals de cada mes, però permeteu-me ser tan flexible que el post pugui aparèixer fins el dia 10 del mes següent (o, en aquest cas, l'11). I, evidentment, tots els productes o han estat regals d'amics o familiars o han estat pagats per mi, i no tinc cap contacte amb les marques que menciono.

I sense més, comencem amb els favorits del mes d'agost:

  • Un objecte: la meva nova tassa Keep Cup, edició Mr Wonderful. Un autoregal d'aniversari. Fa temps tenia una tassa termo i va desaparèixer, segurament perquè me la devia deixar a l'antiga redacció on treballava. Aquesta, però, m'agrada molt més: manté molt millor la temperatura, és més lleugera, la goma del voltant és ideal per no cremar-se i, a més, m'encanta el disseny i els colors. I amb aquest missatge, qui es pot resistir? 



  • Un accessori: els collarets de KISS Knowledge Is So Sexy (Dawanda). Darrerament tinc debilitat pels collarets, i estic una mica farta d'acabar lluint els mateixos que tothom porta de marques com H(and)M o similars. Així que regirant per Dawanda, que és una pàgina de venda de diferents artesans a l'estil Etsy, vaig topar-me amb les joies d'aquesta noia austríaca, sota la marca KISS Knowledge Is So Sexy. Em va costar decidir-me, però em vaig decantar pel mapa de Londres i per un tros de la partitura de Hey Jude, dels Beatles. A bon preu i enviament força ràpid.


  • Una peça de roba: les bambes Skechers On the Go. Fa molt de temps vaig comprar-me unes bambes Skechers que encara aguanten impolutes, com si el pas del temps no els afectés, i que són imprescindibles a tots els meus viatges per comoditat i per impermeabilitat. Enguany tenia ganes d'unes bambes noves, i vaig trobar una nova edició de la marca, On the Go, que es caracteritzen per ser extraordinàriament còmodes i molt i molt lleugeres. Ideals per viatjar. Una de les claus que el viatge d'aquest estiu, a Bèlgica, hagi estat tan còmode per a mi han estat elles, companyes inseparables!



  • Un artista: Jan Van Eyck. Des que viatgem amb la petita allò de preparar els viatges al mil·límetre s'ha acabat, i en el cas d'aquest estiu, que hem visitat Bèlgica, reconec que hi he anat una mica a cegues, ja que vaig treballar fins pràcticament dos dies abans de marxar i a un ritme força frenètic. Per això, cada nit quan revisava una mica per sobre el que volíem fer el dia següent, m'anava sorprenent amb els noms dels artistes que m'hi trobaria sense ni esperar-ho: Rubens a la Catedral d'Ambers, però sobretot Jan Van Eyck, al museu Groeningen de Bruges, i a la catedral de Gant. La visita al retaule del Xai Místic,  a aquesta darrera església, és un dels moments que més he disfrutat de la visió d'un quadre cara a cara. Podem dir que he tornat hipnotitzada pel color i detallisme de Van Eyck.

Van Eyck a Gant