dilluns, 23 de novembre del 2015

How it all began (Penelope Lively)


Sumar Penelope Lively i història coral és una combinació que estava clar que no podia fallar. How it all began és, de moment, un dels llibres preferits d'aquest 2015, i ho ha aconseguit amb una història aparentment senzilla, però que, gota a gota, pàgina a pàgina, et va calant.

La novel·la parteix d'un incident aparentment anecdòtic: una senyora gran és atracada un dia pel carrer i això li provoca una lesió de cadera. Com a conseqüència, s'ha de traslladar a viure a casa de la seva filla. Que, com a conseqüència, serà baixa a un viatge de feina obligant el seu cap a endur-se amb ell la seva neboda. Que, com a conseqüència, veurà com es destapa el seu affaire secret amb un home casat... i així fins a configurar tot el conjunt de personatges que veuen com l'atracament del principi acaba desembocant en canvis, petits a la vegada que revolucionaris, en les seves vides.

Amb aquesta estructura, Lively reprén un recurs habitual en les seves novel·les (Consequences, de la qual vaig parlar aquí, ja tenia una premisa similar, tot i que no tan marcada) per poder així en certa forma fer de mestra titellaire dels seus personatges amb encara més poder. El joc, però, es llegeix com absolutament natural, gràcies sobretot a aquest estil d'escriptura que té Lively i que per mi és absolutament addictiu (i que afortunadament combina amb una amplíssima producció literària).

Tot i que ara fa mesos que vaig tancar definitivament aquesta novel·la, els personatges continuen encara vius en la meva memòria. Charlotte i Henry, que s'enfronten cadascun des de la seva perspectiva a la realitat sovint feridora de la vellesa; Rose i Anton, a qui la casualitat aplega durant unes hores sota un mateix sostre creant una de les històries més subtils i més maques de la novel·la; Marion, la professional que creu tenir-ho tot a la vida i que observa com els seus esquemes es van desmuntant peça a peça... i així fins a completar l'elenc de set personatges que desfilen per les seves pàgines.

Malgrat ser ja una novel·la escrita amb una edat avançada (es va publicar el passat 2012, quan l'escriptora tenia ja 79 anys!) manté tota la frescor que estic assegura que encara avui en dia li reporta nous seguidors que no poden deixar de passar planes. Una bona recomanació per començar a descobrir-la sense necessitat de remuntar-se en el temps!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada